M

Història

L'espai que actualment ocupa el Mercat Central va ser, des de la primera expansió de la ciutat, l'emplaçament habitual dels mercats ambulants. En 1839 s'inaugurà en aquesta plaça un mercat descobert, el Mercat Nou, el germen de l'actual Mercat Central. Cap a finals del segle XIX aquest mercat es mostra clarament insuficient per a les necessitats de la ciutat de València. Per aquest motiu, l'Ajuntament de València convocarà fins a dos concursos per a la construcció del nou mercat.

En 1910, l'Ajuntament de València convoca un nou concurs i, dels sis projectes presentats, es tria el dels arquitectes Alejandro Soler March i Francisco Guàrdia Vial. Ambdós s'havien format en l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i havien treballat en l'equip de col•laboradors de Luis Doménech Montaner, arquitecte que es va caracteritzar per un estil propi dins de les línies del modernisme.

Els arquitectes Alejandro Soler March i Francisco Guàrdia Vial, a instàncies de la corporació municipal, van modificar el projecte original i el mercat es va construir d'acord amb el projecte datat al novembre de 1914. L'obra la van acabar, en 1928, els arquitectes Enrique Viedma i Ángel Romaní.

Alfonso XIII va protagonitzar l'acte protocol•lari d’inici dels enderrocaments. El 24 d'octubre de 1910, amb una piqueta de plata va donar diversos colps en el mur del nombre 24 de la plaça del Mercat. Finalment, el 23 de gener de 1928, s'inaugurava l'actual edifici del Mercat Central de València.

La seua arquitectura

L'espectacularitat del Mercat Central és innegable. Es tracta d'una de les edificacions més atractives i visitades de la ciutat de València. La seua arquitectura no trenca l'estètica de la plaça, on s'integra a la perfecció amb altres dos importants monuments: la Llotja de la Seda i l'església dels Sants Juanes. És, indubtablement, l'edifici més representatiu de la València que a principis del segle XX avança cap al progrés tecnològic i mercantil i se sent orgullosa del potencial agrícola de la seua horta. Aquesta aposta pel progrés i per la producció agrícola es desprèn de l'estructura modernista del mercat i de l’ornamentació simbòlica que observem en el seu interior.

Les cúpules de ferro, cristall i ceràmica (la central arriba als 30 metres d'altura) i els penells que les coronen (la de la cotorra i la del peix), s'integren en una panoràmica paisatgística de torres i campanars eminentment valenciana.

La distribució de l'interior és racionalista, de manera que les parades se situen al llarg d'una sèrie de carrers rectilinis travessades per dos amples vies. Es va concebre per a 959 tendes de dos tipus: tendes altes tancades i tendes baixes obertes. En la zona general se situen les tendes altes tancades per a carnisseria, cansaladeria, ultramarins i quincalla; tendes baixes per a venda de creïlles, llegums, verdures, fruites i gallina; tendes altes obertes per a venda de pa, dolços, carn i caça, existint en la peixateria tendes altes per a venda de saladures i despulles, i tendes baixes per a peix.

Els dos pavellons que flanquegen l'accés principal estan construïts enterament en rajola vista, amb aplicacions de pedra i de ceràmica decorada; mentre que el cos annexionat de Tinença d'Ajuntament segueix la construcció d'influència noucentista i queda rematat per torretes coronades per menudes cúpules semiesfèriques.

L'associació de venedors

En l'any 1981 va nàixer la Cooperativa de Venedors del Mercat Central presidida per Jesús Andreu, succeint-li poc després l'Associació de Venedors del Mercat Central que va conviure cinc anys amb el Sindicat de Venedors.

En 1986 una nova junta directiva decideix inicar les converses amb l'Ajuntament de València per a estudiar l'estat del mercat i els seus problemes més greus: venedors i ajuntament consideren que la autogestió per part dels venedors és la via més adequada per a assegurar el bon funcionament del mercat i un servei comercial de qualitat per a la ciutat.

Després de nombroses reunions, el 12 de desembre de 1986, sent alcalde de València, Ricard Pérez Casado, el ple de l'Ajuntament va aprovar el Conveni d’Autogestió del Mercat Central, signat amb l'Associació de Venedors del Mercat Central. Des d’aquella data, l'associació ha assumit totes les funcions bàsiques del dia a dia del mercat, i els costos dels nous serveis que s’han anant implantant: conservació, vigilància, neteja, decoració, etc. Es tracta d'un esforç col•lectiu ingent, protagonitzat pels propis venedors i venedores del mercat, que explica la supervivència i vitalitat del Mercat Central de València.

Fotos

A continuació, poden vore una galeria de fotografies.

Carro Compra

No hi ha cap article en el teu carro de la compra

 
Articles
0
Import
0,00 €
 
 
 
Entrega a domicili
 
Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . Tancar